Familia Asmandia a Cardedeu des de 1571
La història del Manso Esmandia, o Ca l’Esmandia, sembla que es remunta al segle XV, quan es fa esment de la família Asmandia en alguns documents de Cardedeu. Entre les referències més antigues n’hi ha una de l’any 1571: «Pere Asmandia de la Coma, fill de Jaume Asmandia i Margarita Muller». Des de llavors, i al llarg dels segles, la masia s’ha adaptat a cada època sense perdre la seva identitat ni el seu vincle amb la terra del Vallès Oriental.
Familia Asmandia a Cardedeu des de 1571
La història del Manso Esmandia, o Ca l’Esmandia, sembla que es remunta al segle XV, quan es fa esment de la família Asmandia en alguns documents de Cardedeu. Entre les referències més antigues n’hi ha una de l’any 1571: «Pere Asmandia de la Coma, fill de Jaume Asmandia i Margarita Muller». Des de llavors, i al llarg dels segles, la masia s’ha adaptat a cada època sense perdre la seva identitat ni el seu vincle amb la terra del Vallès Oriental.
El conjunt arquitectònic de Ca l’Esmandia es va formar al llarg del temps com a resultat d’ampliacions i reformes que han deixat la seva empremta a cada racó.
Té aproximadament 700 m² de teulades, sense comptar els magatzems, i algunes zones pendents de reforma. Els murs irregulars i el lleuger desalineament de les finestres són rastres naturals de la construcció tradicional. Les ales laterals de la galeria i la part posterior dels antics estables es van afegir a principis del segle XX, mentre que la lleteria, el graner i els galliners daten dels anys 30. Les ales laterals de la galeria i la part posterior dels antics estables es van afegir a principis del segle XX, mentre que la lleteria, el graner i els galliners daten dels anys 30.
El seu volum principal comprèn una planta baixa sòlida, una planta principal que anuncia la importància de l’edifici i un àtic que es deixa entreveure sota una coberta a dues aigües. A la façana, l’entrada de volta de canó i les finestres de pedra —algunes decorades amb arcs ogivals del segle XVI— expliquen l’origen històric de l’edifici i la seva permanència al llarg dels segles.
La família
Com passa amb moltes masies catalanes, la finca estava històricament vinculada a les terres que envoltaven la propietat familiar, la grandària de la qual va variar al llarg de les generacions successives. Cap al 1848, la propietat va ser adquirida per Jaume Francés Llibre i Sala, un armador de Sant Vicenç de Llavaneres i membre de la família Llibre de Cardedeu. Es va casar amb Semproniana Mora Graciós, i van tenir sis fills: Magdalena, Semproniana, Candelaria, Gertrudis, Francisco i Antonio. Els germans van viure a la masia fins al 1917, quan Semproniana Llibre, l’última dels germans, va morir sense descendència directa.
Antonio Llibre Mora es va casar amb Margareta Massana Manen,amb qui va tenir una única filla: Carmen Llibre Massana, nascuda a Cardedeu el 1893 i hereva única de l’herència, la nostra àvia. Joaquim Regàs Albinyanavan impulsar noves millores a la finca, incloent-hi la creació d’una granja avícola a la dècada de 1940. També van recuperar terres que havien estat arrendades i van reforçar la preservació de Manso Esmandia. En documents del segle passat, el nom Ca l’Esmandia va evolucionar cap a Manso Esmandia o Mas Esmandia,noms que emfatitzen el seu caràcter de mas agrícola tradicional. El terme MANSUS, d’origen llatí, significa ‘propietat rural’, mentre que Can / Ca es refereix a una ‘casa familiar’. A més, la forma ‘Manso Esmandia’ permet diferenciar-lo de Ca l’Esmandia de Cànoves.
La família
Com passa amb moltes masies catalanes, la finca estava històricament vinculada a les terres que envoltaven la propietat familiar, la grandària de la qual va variar al llarg de les generacions successives. Cap al 1848, la propietat va ser adquirida per Jaume Francés Llibre i Sala, un armador de Sant Vicenç de Llavaneres i membre de la família Llibre de Cardedeu. Es va casar amb Semproniana Mora Graciós, i van tenir sis fills: Magdalena, Semproniana, Candelaria, Gertrudis, Francisco i Antonio. Els germans van viure a la masia fins al 1917, quan Semproniana Llibre, l’última dels germans, va morir sense descendència directa.
Antonio Llibre Mora es va casar amb Margareta Massana Manen, amb qui va tenir una única filla: Carmen Llibre Massana, nascuda a Cardedeu el 1893 i hereva única de l’herència, la nostra àvia. Amb el temps, la Carmen i el seu marit, Joaquim Regàs Albinyana, van impulsar noves millores a la finca, incloent-hi la creació d’una granja avícola a la dècada de 1940. També van recuperar terres que havien estat arrendades i van reforçar la preservació de Manso Esmandia.
En documents del segle passat, el nom Ca l’Esmandia va evolucionar cap a Manso Esmandia o Mas Esmandia, noms que emfatitzen el seu caràcter de mas agrícola tradicional. El terme MANSUS, d’origen llatí, significa ‘propietat rural’, mentre que Can / Ca es refereix a una ‘casa familiar’. A més, la forma ‘Manso Esmandia’ permet diferenciar-lo de Ca l’Esmandia de Cànoves.
A partir de la dècada de 1860, coincidint amb l’arribada del ferrocarril, Cardedeu va experimentar un creixement notable com a localitat turística d’estiu. Durant el segle XX, la vila va acollir fites arquitectòniques i socials importants, com ara el Gran Casino (1924) i les exposicions aeronàutiques de 1930.
En aquest context, el mas va tenir un paper actiu en l’economia i la vida locals: jornalers, treballadors agrícoles, magatzems, vinyes, horts, boscos i diverses màquines formaven un conjunt funcional que estava estretament integrat en la dinàmica del municipi.
Actualment, Manso Esmandia està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i està inclòs a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic i Urbà de Cardedeu. La restauració del conjunt combina el respecte pels materials i detalls originals amb millores que permeten nous usos: esdeveniments, casaments, rodatges, reunions… sense perdre la seva essència de casa familiar.
Cada racó —arbres centenaris, mobles, rajoles i objectes— conserva un fragment de memòria acumulada.
I així, Manso Esmandia continua evolucionant com un espai viu i autèntic, cuidat i preparat per acollir noves generacions i noves històries.
